En ple teixit històric, una antiga casa unifamiliar es transforma en dos habitatges independents. El repte: garantir autonomia a cada unitat. També, resoldre un accés comunitari des del carrer principal fins a l’habitatge superior.

L’escala es converteix en una peça clau. Ara, el primer tram és comunitari, mentre que el segon dona accés exclusiu al dúplex superior. Les instal·lacions es disposen en vertical per optimitzar el funcionament i la intervenció.

La planta primera de l’antiga casa contenia el programa de dia (cuina, sala d’estar-menjador, un estudi i un petit bany). Vam aprofitar les instal·lacions existents per fer un bany complet. L’estudi va convertir-se en el distribuidor comunitari per permetre l’accés a l’apartament superior. El menjador es va reduir per crear un dormitori i la cuina es va mantenir.

La planta segona contenia el programa de nit (els dormitoris i un bany). Calia una sala d’estar, una cuina i almenys un dormitori gran per convertir-se en un apartament autònom. Vam introduir instal·lacions noves per la cuina i vam reutilitzar les existents pel bany. L’eliminació de l’habitació central ens va permetre crear un gran espai polivalent al centre que fa de sala d’estar i de distribuidor. Un dels dormitoris va passar a ser la cuina, que dona a la part posterior. Els dormitoris estan orientats a la Riera, amb llum d’est.

Finalment, vam aconseguir un apartament a la primera planta, de 65 m2, i un altre a la segona planta, un tríplex amb escala pròpia i terrat, de 112 m2.

Vam utilitzar materials de tons neutres per donar calidesa i domesticitat a aquest espai. Vam recuperar els lluernaris existents per introduir llum natural a l’espai central.